BONES PRÀCTIQUES 0-3

BONES PRÀCTIQUES 0-3

LA FESTA DE LA TARDOR

A partir dels materials típics de la tardor com per exemple: castanyes, fulles, pinyes, raïm... la tardor entra a l’escola.

Els infants experimenten amb tot aquest material, olorant, tastant, jugant, etc. A més han preparat unes bosses amb panses, figues, nous i se les duen a casa. Experimenten amb pomes, les observen, les tasten i acaben fent melmelada.  El raïm l’ha trepitjat i han fet suc de raïm i amb tot això han celebrat la FIRA DE LA TARDOR.

És una bona proposta per  a que els infants puguin gaudir de la tardor. Que aprenguin a veure els aspectes  típics de la tardor com per exemple les fulles que cauen, els fruits més típics d’aquesta estació, quines festes es realitzen durant aquesta època.

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

TREBALL EN EQUIP

Les bicicletes amb tàndem ofereixen un joc en equip. El paraigües també és un bon material per treballar aquest aspecte. En parella, surten al pati quan plou i passegen.

Aquesta proposta m’agrada moltíssim perquè es fomenta el treball en equip, la cooperació. Els infants poden experimentar la sensació d’estar amb els seus companys, de compartir les experiències, els jocs, els materials, els espais…

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

MATERIALS D’EXPERIMENTACIÓ

Dins de la classe es posa un racó d’experimentació: trasbalsament amb farina i arròs, trasbalsament amb farina i trasbalsament amb aigua.

L’experimentació és molt important per el desenvolupament dels infants i per poder aprendre. Aquest tipus de proposta m’agrada molt perquè els infants poden provar amb nous materials, amb diferents textures, nous olors... A més poden compartir tot això amb els seus companys.

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Segona part del dossier 1

LES MEVES PORS

En aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:

a)    Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

1.    Com serà la tutora de l’aula?

2.    Quin serà el meu paper dins de l’aula?

3.    Els infants m’acceptaran?

4.    Si tinc qualque problema què he de fer i a qui m’he de dirigir?

5.    Què pensaran els pares ?

6.    Seré capaç d’establir una bona comunicació amb la tutora?

7.    Quina metodologia o pedagogia utilitza l’escola?

8.    Tindré l’ajuda del professorat del  centre?

9.    Hi haurà qualque infant amb NEE?

10. Com serà el primer dia en l’escoleta?

b)   Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

 

-       Quin serà el meu paper dins de l’aula?

Suposo que als primers dies no sabré quina serà la meva funció perquè m’he d’adaptar al grup i a les coses que és fan dins l’aula. Poc a poc podré anar realitzar altres propostes i ajudar a la tutora de l’aula a realitzar aquesta tasca.

 

-       Els infants m’acceptaran?

Tot depèn de la personalitat de cada infant i de les seves característiques. Cada persona és un món diferent i hi haurà infants que m’acceptaran millor i que voldran la meva presència i en canvi pot haver algun infant que els primer dies tingui por perquè no me coneix però crec que poc a poc s’acostumarà a veure’n me dins de l’aula.

-       Què pensaran els pares?

Com ja he dit abans cada família és un món diferent. Suposo que els pares confiaran amb jo però també poc a poc. Crec que pensaran que els seus fills estaran ben controlats perquè hi ha més ulls que els  vigilen.

c)    Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

La millor manera de respondre la resta de preguntes és a través de la convivència en l’escoleta i així com vagi passant els dies puc anar respondre les preguntes.

COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

A NIVELL INDIVIDUAL

Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

La manera de realitzar les classes, les propostes que es poden fer amb els infants que s’ha d’adaptar a l’edat dels infants.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

L’acollida ha estat molt bona ja que les mestres m’han acceptat, m’han presentat als infants i quines són les activitats que es realitzen durant el dia. Allò que més m’ha sorprès és la metodologia que utilitza el centre perquè jo tenia una idees determinada sobre la manera de realitzar una classe però m’he adonat de que hi ha moltes maneres de fer-ho.

No he pogut veure tots els espais del centre ja que només he pogut veure els espais que més freqüentem. A més no he vist com realitzen les reunions del claustre i totes les propostes que es realitzen.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

Canviaria la manera com està distribuït tot el centre perquè no sabia la ubicació de cada espai, posaria més patis i un poc més de color.

 

DOSSIER 1 PRIMERA PART

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

-       Capaç d’escoltar als infants.

-       Que sigui una persona oberta, simpàtica.

-       Que tingui empatia tant amb els infants i les seves famílies.

-       Una mirada atenta.

-       Que sigui capaç d’adequar els gestos en cada moment.

-       Capaç de crear una atenció personalitzada per cada alumne.

-       Que sàpiga treballar en grup.

-       Tenir una imaginació i creativitat per crear propostes diferents.

-       Que sigui capaç de comunicar-se amb els altres.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En general no ha d’haver diferències entre aquests educadors. L’única diferència és en la manera de realitzar les classes. En l’etapa 0-3 els educadors donen molt de temps als infants per realitzar les propostes i no tenen un horari fixo. A més tenen molt en compte els moments quotidians com per exemple la higiene i el descans. En l’etapa 3-6 els horaris estan més marcats i es vol arribar a uns objectius establerts com per exemple aprendre a llegir. El perfil crec que no canvia perquè ha de seguir essent una persona oberta amb una mirada atenta i amb certes capacitats com l’escolta, l’empatia.   

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1.    Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.  L’educadora és una persona molt simpàtica i té una certa destresa a l’hora de la comunicació.  És una persona creativa ja que intenta cercar propostes diferents, amb objectes diferents als que s’han utilitzat, vol introduir canvis en les activitats. A vegades crec que li falta una mica d’escolta cap els infants perquè a vegades li demanen qualque cosa i ella està pendent d’una altra.

2.    Quin tipus de mestre vols ser? Jo vull ser una mestra amb la qual els nins/es estiguin a gust, que m’estimin, que  me puguin demanar qualsevol cosa perquè jo estaré allà però també vull ser una persona a la qual respectin i que sàpiguen que certes coses no les admetre. Amb això vull dir que me vegin com a acompanyant però també com una persona que té autoritat.

3.    Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Sí perquè al principi només volia ser  reconeguda com a companya i que ells vegin que podien contar amb jo en qualsevol moment, però en tots aquests anys he comprès que era necessari també l’autoritat i tenir establertes unes normes de comportament.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

 

1. Organitzar situacions d’aprenentatge

Positiu:

-       Puc realitzar diferents propostes amb materials molt diversos.

-       Valorar les representacions dels infants.

Negatiu:

-       No saber exactament quines estratègies posar en pràctica cada moment.

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges

Positiu:

-       Gran capacitat d’observació.

3. Elaborar dispositius de diferenciació

-       Saber crear un clima de respecte cap els companys.

-       Desenvolupar situacions on hi hagi infants de diferents classes, edats.

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Positiu:

- Capacitat per adequar les  activitats al grup d’infants.

 

Negatiu:

-       Por a que els infants no estiguin suficientment motivats.

-       Por a que no aprenguin.

5. Treballar en equip

Positiu:

-       Treure profit dels diferents punts de vista dels membres del grup.

-       Compartir experiències.

Negatiu:

-       La manca d’iniciativa per part meva.

6. Participar en la gestió de l’escola

         Negatiu:

-       Manca d’informació sobre els aspectes que es volen gestionar

-       No saber com participar en la gestió a causa de la inexperiència.

7. Informar i implicar als pares

Positiu:

-       Implicar als pares en l’aprenentatge dels seus fills.

-       Una bona comunicació amb les famílies.

 Negatiu:

-       Por a no saber respondre algunes qüestions dels pares.

8. Emprar les tecnologies de la informació

Positiu:

-       M’agraden molt les noves tecnologies d’avui en dia.

-       Utilitzar les noves tecnologies per comunicar-se amb els pares.

9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

-       No saber quines solucions són les més adients.

10. Organitzar la pròpia formació continua

Positiu:

-       Tinc capacitat per aprendre aspectes i temes nous.

-       La capacitat per relacionar els aspectes nous amb el dia a dia.

 

Negatiu:

-       La manca de temps.

DOSSIER 2 PER AL 8 DE MARÇ

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.

De les 7:30 a les 09:00 hi ha l’escola matinera on els pares  poden deixar als infants. S’agrupen els infants de les classes de la mateixa línia i ells poden jugar lliurement amb el material. A les 09:00h les tutores arriben al centre i a més també arriben els altres infants. En aquesta hora els infants berenen pa amb oli i després es renten la boca i les mans. A continuació es llegeixen les agendes en companyia dels infants i després treuen el cançoner per cantar cançons o es llegeixen contes.  El dimarts hi ha joc heurístic amb material estructurat i el dijous es realitza psicomotricitat. Els altres dies es realitza una proposta de joc amb diferents materials no estructurats o estructurats. Quan s’acaba la proposta els infants poden sortir al pati o al passadís a jugar amb la cuineta. A les 12:00 hores els infants es preparen per dinar, es posen el baverall i comencen a dinar. En acabar en dinar es lleven el baverall i canviem els bolquers abans d’anar a dormir. A la 13:00 els infants es desplacen a una altra aula per dormir. Durant aquestes hores hi ha les auxiliars que estan amb ells mentre dormen. A partir de les 15:00 els infants es comencen a despertar. A l’horabaixa hi ha menys infants i per això ens ajuntem amb l’altre classe. Durant aquestes dues hores els infants juguen lliurement i després berenen i es canvien el bolquer. El dimarts, en aquestes dues hores anem a la sala de professor per fer les nostres tasques i el dimecres hi ha reunió de línia per poder parlar sobre diferents aspectes d’interès comú.

A partir de les 16:30 hores els pares venen a cercar als seus fills. Encara que hi ha infants que es queden a l’escola de tarda que és de 17:00 fins a les 18:30 hores.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.    Què fan els infants en un dia típic?

Allò que fan els infants al començament de la jornada és berenar pa amb oli, cantar cançons amb el cançoner o contar contes, joc lliure amb material diferent, el dimarts hi ha joc heurístic i el dijous hi ha psicomotricitat. Després dinar i descansar. A l’horabaixa hi ha joc lliure, berenar i canvi de bolquers.

2.    Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

El mateix centre ja té una metodologia asignada.  Els educadors apliquen aquests principis i ell és qui decideix qué ensenyar en aquell moment en concret.

3.    Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

L’ observació directa dels infants  en el joc heurístic, en psicomotricitat i en el joc lliure i en les relacions social. Aquesta observació es complementa amb fulls d’observació amb diferents ítems que també serveixen per elaborar l’informe final de cada infant.  A més les propostes que realitza l’educadora està orientada cap als infants per tal de que ells aprenguin.

4.    Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules de 1 a 2 anys tenen un mirall, una estora, coixins i diferents armari amb calaixos per guardar tot el material. A més hi ha un gran ventanal on es pot veure el pati i la classe dels kiwis. La classe de les prunes i dels kiwis comparteixen un mateix espai per dinar i berenar i a més per realitzar el joc heurístic. També dins de l’aula hi ha banys i un cambiador.

En quan a les rutines estan molt marcades. Després de berenar i de dinar els infants s’han de rentar la cara i les mans. Després de menjar i del descans els infants es canvien els bolquers. A més quan acaben de dinar els infants s’han de llevar el baberall i posar-ho en el seu lloc.

Pel que ha als horaris no hi ha uns horaris molt establerts ni molt rigids ja que s’adapten a les circunstàncies que es presenten. Tenen certes activitats que es mantenen però la seva duració varia segons el moment.

7:30-9:00	ESCOLA MATINERA
9:00-12:00	EDUCACIÓ GENERAL
12:00-13:00	DINAR I HIGIENE
13:00-15:00	DESCANS
15:00-16:00	JOC LLIURE
16:00-16:30	BERENAR
16:30-17:00	HIGIENE I RECOLLIDA DELS INFANTS
17:00-18:30	ESCOLA DE TARDA

L’horari l’organitza tot el claustre però dins de cada línia hi pot haver diferents modificacions. L’horari general no canvia sinó que allò que canvia són les activitats que es realitzen.

La pròpia educadora és qui decideix quan s’ha de començar una activitat i quin és el moment idoni per acabar. Al no haver un horari molt rígid, les activitats poden variar la seva duració.
Si sorgeix qualque problema durant la jornada és l’educadora qui el soluciona o en el seu cas l’educadora de suport.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants interactuen mitjançant els gestos, els sons. A vegades si que comparteixen els materials però hi ha altres vegades que tenen un esperit egoista perquè volen tot per ells. Un dels aspectes que trob més interesant és la setmana del protagonista perquè cada infant pot aportar moltes coses a la classe. Venen els pares a contar una història i a presentar el àlbum d’allò més important per l’infant. A través d’aquestes situacions els altres infants s’interessen més pels seus companys.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

A través del contacte diari, amb les paraules, amb els gestos.

   7. Com s’interectua amb les famílies?

A través de l’agenda es pot tenir contacte diari amb les famílies. A més quan duen els infants i venen a recollir-los es pot mantenir qualque conversació amb els pares. També hi ha un dia a la setmana que l’educadora té un hora de tutoria per si hi ha qualque pare/mare que vol venir a parlar amb ella.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Sí, a principi de curs es realitza el periode d’adaptació. Els pares poden acompanyar als infants dins de l’aula i poden estar amb ells. Després poc a poc van deixant  a l’infant cada vegada més temps.

Pels mestres també hi ha un pla d’acollida quan són nous al centre ja que s’han d’adaptar a la metodologia d’aquest centre.

CONCEPTE D'INFANT

L’infant és un petit adult amb les seves capacitats, els seus interessos, les seves emocions i els seus sentiments. Cada infant és un món diferent. Dins de l’etapa d’educació infantil els infants aprenen a descobrir, a tenir autonomia, a desenvolupar la seva autoestima. Ells aprenen a través d’unes rutines, dels hàbits i de l’exploració lliure de l’entorn.