VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Jo penso que aquesta assignatura ha estat molt productiva perquè hem aprés ha utilitzar una eina de treball que no havíem provat mai. Al principi va costar un poc adaptar-se a aquesta innovació però crec que ha estat una bona metodologia de treball.

Aquesta assignatura m’ajudat a poder veure diferents experiències i no només veure les activitats que es realitzen a la nostra escoleta. Poder comparar i reflexionar sobre les bones pràctiques que es realitzen al meu centre de pràctiques.

Un dels aspectes que no em va agradar era que les classes fossin per videoconferència perquè no podíem aprofitar al màxim les classes ja que a vegades hi havia  problemes tècnics. A més les alumnes de l’itinerari B a vegades estaven un poc desplaçades, tot i que hi hagués un itinerari per elles,  no podien viure de prop l’assignatura.

En general ha estat una bona assignatura que ens ha ajudat a poder reflexionar sobre les nostres pràctiques i adonar-nos més de tot allò que feien dins del centre. Ha introduït aspectes nous com el bloc i el poder veure el que fan les nostres companyes a través d’ell.

QUÈ HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PER A QUÈ JO APRENGUI?

Per a que una mestra aprengui, és necessari que tingui una actitud positiva per poder continuar endavant, ganes de voler aprendre coses noves i això poder-ho dur a la pràctica.  Al mateix temps és important una formació continua a través de cursos, lectures, conferències, debats i conversacions entre les mateixes mestres de l’escoleta.

També cal fer referència que una mestra també aprèn molt a través de la seva experiència. Ell/ella poden aprendre del dia a dia, de les situacions que sorgeixen dins de l’escoleta, de la seva relació amb les famílies, amb els infants i amb els companys.

Per a què jo aprengui, al igual que una mestra, és necessària l’actitud positiva, el tenir ganes de fer feina. Jo he après molt amb les classes i les lectures de tota la carrera, però amb les pràctiques s’aprèn moltíssim. He après molt amb la meva tutora de l’aula perquè ella m’ha guiat, quan he tingut dubtes ella m’ha ajudat a resoldre-les, he pogut veure quines eres les seves intervencions i perquè ho feia d'una determinada manera. A través de les pràctiques pots veure la fonamentació teòrica que hi ha al darrera, la feina que han fet en els seminaris que feien els mestres i a més veure que estan interessats en aprendre coses noves.

En conclusió, penso que la formació continua i l’experiència són els aspectes que més ajuden a que una mestra i una alumna puguin aprendre.

REFLEXIONS SOBRE ELS PROJECTES

PROJECTE: MATERIALS NATURALS

Allò que me va resultar més interessant va ser la relació dels materials naturals amb la sensorialitat. Penso que han acertat molt amb aquests ja que donen molt de joc. A més promou un aprenentatge significatiu perquè poc a poc van introduint materials i situacions  per  crear una certa complexitat i així donen una continuïtat en el joc. Al pati també és una bona idea perquè així els infants estan més en contacte amb la natura i és un espai diferent per realitzar activitats. A l’escoleta on estic fent practiques utilitzen molt els materials naturals i materials reciclats per fer joc heurístic I la proposta diària amb material no estructurat.

PROJECTE: MILLORA DEL PATI

El projecte de millora del pati està molt bé jo mateixa he pogut veure com els infants necessiten més materials en el pati. A vegades no és suficient tenir un tobogan, una caseta i tres pilotes. A més també sol haver-hi conflictes entre els infants per el material. Crec que aquest projecte pot anar molt bé per la meva escoleta encara que a lo millor no hi hagi suficients recursos econòmics per comprar materials.

PROJECTE: FAMÍLIA-ESCOLA

Del projecte escola-família puc treure la importància de les reunions per poder explicar certs aspectes als pares. El meu projecte també tracta de la relació família- escola i el que nosaltres hem proposat són activitats per a que els pares puguin participar més. A més hem actualitzat els plafons de cada classe perquè les famílies puguin veure què fem.  En la nostra escoleta han fet tres reunions i cadascuna d’elles tractava temes d’importància per al pares, com és la psicomotricitat, què és el joc heurístic, els hàbits, etc. En la nostra escoleta no crec que es pugui posar en marxa ja que elles ja fan aquestes tres reunions i també venen pares, una vegada al mes, a fer un conta contes.

PROJECTE: SENYORA POESIA

El projecte de la Senyora Poesia em va agradar moltíssim perquè han pogut realitzar moltes propostes amb els infants. A més treballen molt el llenguatge a través de les cançons, de les endevinalles, de les onomatopeies… També han fet una bona avaluació perquè avaluen les activitats i lo que és més important és veure com els infants demanen per aquesta Senyora Poesia. L’únic inconvenient que veig és que només tenen pensat aquest projecte a partir dels infants d’1 any perquè els nadons en aquesta hora dinen. El que jo proposaria seria que els nadons també poguessin participar (dins de les seves capacitats) però en una hora diferent la dels altres infants. M’agradaria poder dur a terme  aquest projecte dins de l’escoleta on estic fent pràctiques, encara que es podria realitzar en un horari diferent ja que de les 12 a les 13 hores els infants dinen i es canvien.

PROJECTE: BLOG 0-3

Els projectes del Bloc tant d’Eivissa com de Menorca els trobo molt adients ja que impliquen a les educadores a poder realitzar aquesta tasca. El que més m’agrada és que les practicants puguin ensenyar a les educadores a utilitzar el Bloc. L’avaluació dels dos projectes també me va agradar ja que si el bloc té continuïtat pots veure que la teva feina ha estat adient. A més també hi ha una implicació de les famílies al poder consultar el bloc i poder comentar-hi en ell. El bloc va ser una de les activitats que vàrem proposar en el nostre projecte d’escola-família però la coordinadora del centre ens va dir que aquesta activitat duu molta feina per les educadores i a més dins del centre només tenen dos ordinadors per tots els docents.

PROJECTE: PSICOMOTRICITAT

Aquest projecte de millora sí que és adequat per l’escoleta que el va demanar ja que no tenien una sessió estructurada. A la nostra escoleta aquest tema sí que el duen bastant bé i es poden veure les diferents fases de la sessió. Amb allò que em quedaria del projecte és la mascota de psicomotricitat  perquè m’agrada bastant la idea de que a partir d’aquesta mascota, els infants puguin endevinar què es farà a classe.

PROJECTE: JOGUINES RECICLADES

Es bastant interesant aquest projecte ja que es pot veure que no es necessari comprar joguines de plàstic. Amb el material reciclat es poden fer moltíssimes joguines i a més poder compartir-les amb els altres companys. La dificultat que poden tenir és no saber quin tipus de joguines volen fer o el temps que necessitaran per dur a terme la construcció de les joguines. Respecte al meu centre, crec que sí que es podria dur a terme ja que ells utilitzen molt el material reciclat i podrien construir algunes joguines amb el material que tenen.

PROJECTE: CANÇONER INFANTIL

Aquest projecte també m’agrada molt perquè crec que les cançons són fonamentals pels infants ja que poden aprendre moltíssim i a més els hi agrada bastant. També veig correcte que facin dos cançoners, un pels nadons i un pels infants 1-3 anys. En la nostra escoleta , tenen una capsa gran i de dins hi ha capses més petites. Cada capsa conté una figura que presenta la cançó. Quan traïm aquella figura, ells saben quina cançó es cantarà.

EL MEU PLA DE MILLORA

El nostre pla de millora tracta sobre la relació família-escola. Per poder introduir un poc més als pares dins del centre, hem realitzat una enquesta per saber quines activitats els agradaria fer a l’escoleta.  Aquesta enquesta serà útil per el pròxim curs ja que tindran més temps per poder fer les activitats. També hem elaborat una guia de recomanacions per saber com hem d’actuar davant dels pares. A més hem actualitzat els plafons de cada classe perquè ells puguin saber què fan els seus fills. I per últim, hem fet un cançoner per als pares i així podran saber quines cançons es canten dins del centre. Amb aquest projecte hem après molt sobre la pedagogia sistèmica i que sense una peça, l’engranatge no pot funcionar correctament. A més també hem pogut veure el grau d’implicació que tenen els pares quan els demanem la seva participació. En general, en pogut veure que depèn molt l’actitud de la família i que no tothom està disposat. Hi ha famílies que compleixen amb el centre i que s’impliquen però hi ha d’altres que un s’apropi a ells, ells no s’impliquen en la tasca.

ITINERARI B

Per tal de que un projecte de millora sigui efectiu cal tenir en compte les següents passes:

-       Justificació

-       Objectius

-       Context

-       Metodologia

-       Recursos

-       Temporalització

-       Calendari

-       Programació

-       Possibles obstacles

-       Pla d’actuació

-       Avaluació

Tal i com varen dir les companyes de l’itinerari B en la seva recerca, han trobat més plans de millora en primària i secundària que en Infantil.

CONTRACTE D'APRENENTATGE

En el contracte d'aprenentatge del dossier anterior, vaig proposar una sèrie d'objectius que volia aconseguir amb les pràctiques. Després de dos mesos, puc dir que he aconseguit alguns d'aquests com per exemple el poder ser una persona més oberta.  Abans de les pràctiques em costava obrir-me a persones que encara no coneixia molt però amb l’ajuda de la tutora i dels altres mestres he pogut superar aquesta “por”.

A més he aprés molt de la tutora de l’aula i tenc molt bona relació amb ella.

Com ja he dit abans, he aconseguit alguns objectius però encara necessito millora en alguns aspectes:

-       Interaccionar un poc més amb les famílies. Al principi em costava tenir una relació amb ells, però gràcies a la actitud dels pares tinc una bona relació, però necessito participar un poc més

-       Sentir-me un poc més segura ja que a vegades em sent un poc insegura perquè no vull passar per damunt de la tutora.

DOSSIER DIA 26 D'ABRIL

VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES

Les primeres setmanes al centre varen ser un poc insegures perquè m’havia d’adaptar a tota aquesta nova situació. No sabia quines activitats realitzaven, tenia molts de dubtes a l’hora d’intervenir, no sabia molt bé com actuar davant dels infants i sobretot davant dels pares. La primera impressió que vaig tenir del centre va ser bona perquè pareixia un centre amb molt d'espai. El centre té molt d'espai i d'aules, encara que algunes d'elles no es puguin utilitzar a causa de la seva estructura.

En el tema de mantenir una comunicació amb els pares, crec que he avançat molt perquè al principi no els coneixia però ja mantinc una relació amb ells. Hi ha pares que et conviden més a mantenir amb ells una relació i per això em sento més segura.

Amb els infants no he tingut cap problema, tots m´han acceptat i a mesura que passa el temps, sent aquest sentiment que tenen per jo. Moltes vegades penso amb tota l’enyorança que els tindré quan acabin les pràctiques. Respecte a l’educadora, volia comentar que ha estat molt bona amb jo, he après moltíssim d’ella i m’ha ajudat molt. Hi ha una bona relació amb ella i a més passem moltes hores juntes i es necessària aquesta relació. A vegades, encara tinc un poc d’inseguretat en algunes situacions perquè no vull passar per damunt de l’educadora.

En general, les pràctiques me van molt bé, m’estic donant compte de tota la feina que tenen els docents, a més d’educar als infants; de la importància de les situacions de vida quotidiana, de la  relació família-escola, de la relació entre els educadors.   Al principi vaig tenir alguns dubtes respecte a la metodologia que s'utilitzava en el centre i sobre perquè no es realitzaven sortides a l'entorn. Després de dos mesos de pràctiques i de l'explicació de la directora, encara no sé molt bé el per què.

DOSSIER DE PASQUA

ITINERARI A: BONES PRÀCTIQUES DEL CENTRE/AULA

JUGAM AMB EL MATERIAL

Aquesta pràctica consisteix en preparar un escenari amb material no estructurat. L’educadora el prepara en presència dels infants, els quals esperen asseguts damunt l’estora. Quan ella dóna una senyal, els infants poden començar a jugar. Cada material es col·loca en un munt diferent . Els infants juguen lliurement i en acabar, ells mateixos comencen a recollir el material. La pràctica es realitza dins de l’aula de les prunes amb alumnes de 1 a 2 anys. El moment idoni per realitzar-la és al matí després de haver berenat  i d’haver treure el cançoner. La classe de les prunes consta de 12 infants dels quals 9 són nins i 3 són nines. En general és un grup que es comporta adequadament encara que hi ha qualque infant que no té moltes normes. Respecte els alumnes, crec que sí hi ha qualque infant que té una atenció més individualitzada encara que el tractament amb la majoria d’ells és igualitària.

Aquesta pràctica, al tractar-se d’un joc lliure, el que es cerca és que l’infant sigui autònom i que tingui la seva pròpia iniciativa. L’educadora només intervé en els moments que cregui oportú. Els principals objectius i principis d’aquesta pràctica són:

-        Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la comunicació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

-       Observar i explorar l’entorn immediat, natural, físic, amb una actitud de curiositat, respecte, així com pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

-       .Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració i interacció social

El centre i l’educadora estan satisfets amb aquesta pràctica ja que dóna peu a molt de jocs i es pot veure com cada infant va evolucionant, al llarg del curs, en el seu joc. Aquesta proposta diària juntament amb el joc heurístic i la psicomotricitat són les activitats fonamentals que es realitza en el cicle 1-2 anys perquè fonamenten l’autonomia i la llibertat de moviment.

El gran interrogat que se’m va plantejar quan vaig poder observar la proposta diària i el joc heurístic. Entre aquestes dues pràctiques quasi no hi ha diferència però allò que diferencia un de l’altra és la forma de distribuir el material i la manera de presentar-ho.

Una de les pràctiques que trobo a faltar en el centre és la relació amb l’entorn. No hi ha cap pràctica que correspongui amb aquesta àrea ja que pensen que són massa petits i que el centre de la ciutat els hi queda molt a lluny.

Llista de pràctiques absents en el centre/aula:

-       Passar llista.

-       Cantar la cançó de “Bon Dia”.

-       Activitats manipulatives amb materials com : terra, arena, aigua, farina.

-       Activitats amb pintura.

-       Relacionar-se amb el món exterior.

-       Compartir espais i activitats amb els infants de 2 a 3 anys.

 Llistat amb els aspectes bàsics d’una bona pràctica:

-       Uns objectius establerts.

-       Ha d’haver una comunicació i una relació ( infants-infants, infants-mestra, infants-pares)

-       Ha de tenir un principi i un final per tal de que es pugui distingir de les altres pràctiques.

-       Una coherència entre la pràctica i la teoria.

-       Tenir una idea clara d’allò que es vol posar en pràctica.

DOCUMENTACIÓ DE LA BONA PRÀCTICA

 

ESPERAM PER JUGAR, QUINES GANES QUE TENIM!

L’ESCENARI DEL JOC AMB EL MATERIAL

COMENÇAM LA NOSTRA EXPLORACIÓ

JUGAAAAAAAM!

 

JUGAAM EN GRUP

COMENÇAM A RECOLLIR, ENCARA QUE NO VOLEM!

 

 

BONES PRÀCTIQUES 0-3

BONES PRÀCTIQUES 0-3

LA FESTA DE LA TARDOR

A partir dels materials típics de la tardor com per exemple: castanyes, fulles, pinyes, raïm... la tardor entra a l’escola.

Els infants experimenten amb tot aquest material, olorant, tastant, jugant, etc. A més han preparat unes bosses amb panses, figues, nous i se les duen a casa. Experimenten amb pomes, les observen, les tasten i acaben fent melmelada.  El raïm l’ha trepitjat i han fet suc de raïm i amb tot això han celebrat la FIRA DE LA TARDOR.

És una bona proposta per  a que els infants puguin gaudir de la tardor. Que aprenguin a veure els aspectes  típics de la tardor com per exemple les fulles que cauen, els fruits més típics d’aquesta estació, quines festes es realitzen durant aquesta època.

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

TREBALL EN EQUIP

Les bicicletes amb tàndem ofereixen un joc en equip. El paraigües també és un bon material per treballar aquest aspecte. En parella, surten al pati quan plou i passegen.

Aquesta proposta m’agrada moltíssim perquè es fomenta el treball en equip, la cooperació. Els infants poden experimentar la sensació d’estar amb els seus companys, de compartir les experiències, els jocs, els materials, els espais…

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

MATERIALS D’EXPERIMENTACIÓ

Dins de la classe es posa un racó d’experimentació: trasbalsament amb farina i arròs, trasbalsament amb farina i trasbalsament amb aigua.

L’experimentació és molt important per el desenvolupament dels infants i per poder aprendre. Aquest tipus de proposta m’agrada molt perquè els infants poden provar amb nous materials, amb diferents textures, nous olors... A més poden compartir tot això amb els seus companys.

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Segona part del dossier 1

LES MEVES PORS

En aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:

a)    Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

1.    Com serà la tutora de l’aula?

2.    Quin serà el meu paper dins de l’aula?

3.    Els infants m’acceptaran?

4.    Si tinc qualque problema què he de fer i a qui m’he de dirigir?

5.    Què pensaran els pares ?

6.    Seré capaç d’establir una bona comunicació amb la tutora?

7.    Quina metodologia o pedagogia utilitza l’escola?

8.    Tindré l’ajuda del professorat del  centre?

9.    Hi haurà qualque infant amb NEE?

10. Com serà el primer dia en l’escoleta?

b)   Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

 

-       Quin serà el meu paper dins de l’aula?

Suposo que als primers dies no sabré quina serà la meva funció perquè m’he d’adaptar al grup i a les coses que és fan dins l’aula. Poc a poc podré anar realitzar altres propostes i ajudar a la tutora de l’aula a realitzar aquesta tasca.

 

-       Els infants m’acceptaran?

Tot depèn de la personalitat de cada infant i de les seves característiques. Cada persona és un món diferent i hi haurà infants que m’acceptaran millor i que voldran la meva presència i en canvi pot haver algun infant que els primer dies tingui por perquè no me coneix però crec que poc a poc s’acostumarà a veure’n me dins de l’aula.

-       Què pensaran els pares?

Com ja he dit abans cada família és un món diferent. Suposo que els pares confiaran amb jo però també poc a poc. Crec que pensaran que els seus fills estaran ben controlats perquè hi ha més ulls que els  vigilen.

c)    Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

La millor manera de respondre la resta de preguntes és a través de la convivència en l’escoleta i així com vagi passant els dies puc anar respondre les preguntes.

COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

A NIVELL INDIVIDUAL

Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

La manera de realitzar les classes, les propostes que es poden fer amb els infants que s’ha d’adaptar a l’edat dels infants.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?

L’acollida ha estat molt bona ja que les mestres m’han acceptat, m’han presentat als infants i quines són les activitats que es realitzen durant el dia. Allò que més m’ha sorprès és la metodologia que utilitza el centre perquè jo tenia una idees determinada sobre la manera de realitzar una classe però m’he adonat de que hi ha moltes maneres de fer-ho.

No he pogut veure tots els espais del centre ja que només he pogut veure els espais que més freqüentem. A més no he vist com realitzen les reunions del claustre i totes les propostes que es realitzen.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

Canviaria la manera com està distribuït tot el centre perquè no sabia la ubicació de cada espai, posaria més patis i un poc més de color.

 

DOSSIER 1 PRIMERA PART

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

-       Capaç d’escoltar als infants.

-       Que sigui una persona oberta, simpàtica.

-       Que tingui empatia tant amb els infants i les seves famílies.

-       Una mirada atenta.

-       Que sigui capaç d’adequar els gestos en cada moment.

-       Capaç de crear una atenció personalitzada per cada alumne.

-       Que sàpiga treballar en grup.

-       Tenir una imaginació i creativitat per crear propostes diferents.

-       Que sigui capaç de comunicar-se amb els altres.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En general no ha d’haver diferències entre aquests educadors. L’única diferència és en la manera de realitzar les classes. En l’etapa 0-3 els educadors donen molt de temps als infants per realitzar les propostes i no tenen un horari fixo. A més tenen molt en compte els moments quotidians com per exemple la higiene i el descans. En l’etapa 3-6 els horaris estan més marcats i es vol arribar a uns objectius establerts com per exemple aprendre a llegir. El perfil crec que no canvia perquè ha de seguir essent una persona oberta amb una mirada atenta i amb certes capacitats com l’escolta, l’empatia.   

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1.    Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.  L’educadora és una persona molt simpàtica i té una certa destresa a l’hora de la comunicació.  És una persona creativa ja que intenta cercar propostes diferents, amb objectes diferents als que s’han utilitzat, vol introduir canvis en les activitats. A vegades crec que li falta una mica d’escolta cap els infants perquè a vegades li demanen qualque cosa i ella està pendent d’una altra.

2.    Quin tipus de mestre vols ser? Jo vull ser una mestra amb la qual els nins/es estiguin a gust, que m’estimin, que  me puguin demanar qualsevol cosa perquè jo estaré allà però també vull ser una persona a la qual respectin i que sàpiguen que certes coses no les admetre. Amb això vull dir que me vegin com a acompanyant però també com una persona que té autoritat.

3.    Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Sí perquè al principi només volia ser  reconeguda com a companya i que ells vegin que podien contar amb jo en qualsevol moment, però en tots aquests anys he comprès que era necessari també l’autoritat i tenir establertes unes normes de comportament.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

 

1. Organitzar situacions d’aprenentatge

Positiu:

-       Puc realitzar diferents propostes amb materials molt diversos.

-       Valorar les representacions dels infants.

Negatiu:

-       No saber exactament quines estratègies posar en pràctica cada moment.

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges

Positiu:

-       Gran capacitat d’observació.

3. Elaborar dispositius de diferenciació

-       Saber crear un clima de respecte cap els companys.

-       Desenvolupar situacions on hi hagi infants de diferents classes, edats.

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Positiu:

- Capacitat per adequar les  activitats al grup d’infants.

 

Negatiu:

-       Por a que els infants no estiguin suficientment motivats.

-       Por a que no aprenguin.

5. Treballar en equip

Positiu:

-       Treure profit dels diferents punts de vista dels membres del grup.

-       Compartir experiències.

Negatiu:

-       La manca d’iniciativa per part meva.

6. Participar en la gestió de l’escola

         Negatiu:

-       Manca d’informació sobre els aspectes que es volen gestionar

-       No saber com participar en la gestió a causa de la inexperiència.

7. Informar i implicar als pares

Positiu:

-       Implicar als pares en l’aprenentatge dels seus fills.

-       Una bona comunicació amb les famílies.

 Negatiu:

-       Por a no saber respondre algunes qüestions dels pares.

8. Emprar les tecnologies de la informació

Positiu:

-       M’agraden molt les noves tecnologies d’avui en dia.

-       Utilitzar les noves tecnologies per comunicar-se amb els pares.

9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

-       No saber quines solucions són les més adients.

10. Organitzar la pròpia formació continua

Positiu:

-       Tinc capacitat per aprendre aspectes i temes nous.

-       La capacitat per relacionar els aspectes nous amb el dia a dia.

 

Negatiu:

-       La manca de temps.